Cambia
lo superficial, cambia también lo profundo.
Cambia
el modo de pensar, cambia todo en este mundo.
Sovint,
aquestes setmanes, em pregunto, si haurà canviat alguna cosa tot
això, en el món, a la vida, o si ens haurà canviat alguna cosa en
nosaltres.
Quan
puguem obrir la porta del tot, què ens trobarem? Com ens sentirem?
Quina
normalitat apareixerà?
Aquests
dies mirant el cel, el veia d'un blau tan blau, i amb uns colors tan
intensos, que em vaig adonar que era d'un color diferent. Però
diferent perquè alguna cosa ha canviat en el cel, o ha canviat en
mi?
Tu
veus alguna cosa diferent aquests dies?
Sents
que quelcom ha canviat en tu?
Potser
has iniciat algun canvi durant aquest temps de confinament, i creus
que es mantindrà quan ja torni la normalitat?
Fa
dies que escolto la mateixa cançó de Mercedes Sosa, Todo Cambia, fa
anys que m'agrada molt. I aquests dies escoltant-la, encara li trobo
molt més sentit a tot el que hi diu. La vols escoltar?
Cambia,
todo cambia
Y
así como todo cambia
Que
yo cambie no es extraño
Si
tot canvia, no és estrany que jo també ho faci. Ho trobo molt cert.
Hi
ha gent que pensa que les coses i les persones no poden canviar. Jo
opino que sí és possible, i que tot pot canviar.
Lo que cambió ayer
Tendrá que cambiar mañana
I
em sembla molt important, que dins de tant moviment i tanta incertesa,
ens donem permís a canviar. I es prenguin decisions de canvi
conscient.
Canviar.
Jo sóc canvi. El canvi està en mi.
A
veure i a sentir diferent, a mirar diferent, a pensar diferent, a
viure d'una altra manera, perquè hi ha alguna cosa nova que ha
aparegut.
Pero
no cambia mi amor
por más lejos que me encuentre,
ni el recuerdo ni
el dolor
de mi pueblo y de mi gente.
I
també ser conscients que hi ha coses que, malgrat distàncies i
confinaments, no canvien.
I
com diu la cançó:
Cambia el rumbo el caminante,
Aunque esto le cause daño
Y
así como todo cambia
Que
yo cambie no es extraño
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada