Soc
Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Girona (2000). En acabar la carrera vaig marxar a Madrid, on vaig fer el Màster en Psicooncologia de la Universidad Complutense.
Recordo
el primer dia de classe a la
universitat,
amb un professor d’aquells savis i entranyables, que ja es jubilava
aquell mateix any, i feia les seves classes per gaudir-les (i,
a més, ens va aprovar a tots amb molt bona nota!!).
Doncs
recordo, que el primer dia ens va preguntar: «Què vol dir
Psicologia?».«La
psicologia és la ciència de l’ànima»,
va contestar després d’un
silenci. I em va
encantar. Jo
llavors tenia 20 anys, i quan havia decidit estudiar psicologia,
realment no sabia què volia dir la paraula, i aquell dia encara vaig
tenir més clar que aquell era el meu camí: estudiar
Psicologia,
la ciència de l’ànima.
Durant
aquests 20 anys que he treballat com a psicòloga i terapeuta, he
seguit diversos recorreguts i formacions fins a arribar aquí.
En
els anys de pas per Madrid, mentre estudiava el màster en
psicooncologia, també vaig començar a treballar en varies
productores de televisió, fent de psicòloga, tant conduint càstings
de selecció de concursants amb perfils concrets, com fent seguiment
i intervenció amb les persones que hi participaven, eren diferents
tipus de formats i per a tots els canals. Alguns dels programes en el
quals vaig treballar són Supervivientes (la 1era i 2na
edició), El Gran Test, La Casa de Cristal, El Cim, El Talp,
El Aprendiz... entre d’altres.
És
una etapa en la qual vaig aprendre molt a tots els nivells. Hi vaig estar treballant 10 anys, els últims
dels quals ho compaginava amb les meves tasques de psicòloga
a Itaca, Centre de Teràpies, que ara us en parlaré.
Doncs,
com us deia, l’any
2003,
vaig crear Itaca,
Centre de Teràpies,
a
Cardedeu
i
va funcionar fins a 2014. A
Itaca vaig conviure amb professionals de diferents disciplines, dels
quals vaig aprendre moltes
coses.
A
més del meu treball com a terapeuta, m’ocupava de la
gestió i direcció del centre.
Fins que va néixer la Nina, la meva filla. Llavors, tot va canviar,
es van obrir nous camins i
vaig
decidir treballar d’una manera més íntima i propera, creant
l’Espai Terapèutic en el qual estic ara.
Mireia
Ollé Espai Terapèutic fou creat amb molta consciència i
amor. Hi treballo de manera holística i transpersonal, tant a nivell
individual com grupal, i atenent, també, casos d’oncologia, una de
les meves especialitats.
Les
eines que he anat adquirint són bastant diverses, per les diferents
formacions que he anat fent al llarg de la meva vida. Algunes
d’aquestes formacions són més cognitivo-conductuals, d’altres
més gestàltiques i humanistes, passant per formacions més
transpersonals i integratives, i també adquirint coneixements
psicocorporals, de relaxació, respiració i meditació. Així com de
musicoteràpia, i dinàmiques grupals.
A
més, fa 15
anys que soc mestra
en Reiki,
adquirint així
una consciència energètica més
àmplia,
i coneixent en profunditat els chakres
i punts energètics del cos, i també de la Terra (d’això ja en
parlarem). Així
com els diferents nivells de sensibilitat que tenim, i com això
fa viure, sentir i
relacionar-nos d’una
manera determinada. Estic
formada, a més,
en Teràpia Regressiva pel
mètode
Brian Weiss.
També
fa 15 anys que treballo
amb Flors de Bach i altres
essències florals. Haig
de dir que m’encanten, formen part de la meva vida, i constantment
m’ajuden.
Un
dia vaig descobrir
els Bols Tibetans i vaig decidir aprendre a fer-los servir, per poder
utilitzar-los en la teràpia, i vaig trobar la Jacomina Kistemaker,
gran mestre del so
amb bols tibetans, gongs i la veu. I
des de llavors,
els bols tibetans
m’acompanyen.
Em
semblen meravellosos, ajuden en la cura i la
transformació de
moltes emocions i tensions internes.
I un massatge de Bols
Tibetans és
increïble. Si
no ho heu provat mai, us ho recomano!!
També
m’he format en diferents eines xamàniques, fent que sigui una
petita practicant en xamanisme. I he comprovat, que tenir el nostre
animal de poder i els nostres animals amics al costat, ens fan sentir
més complerts.
Durant
tots aquests anys, he entès que
el que faig realment és acompanyar en els processos personals. Sento
que acompanyo, i soc testimoni; així és com de veritat ho sento. I
per això m’agrada parlar d’Acompanyament Terapèutic.
Per
mi, Ser seria el resum de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada