COM ET PARLES?

Has pensat mai com et parles? Com són les coses que et dius?

Et parles bé? En positiu?

Et dius coses que t'ajuden, et motiven, t'inspiren, et donen força i confiança?

O és, més aviat, un "no puc", "no sortirà bé", "mai soc capaç de fer-ho", "tinc por", "jo mai ho aconseguiré", "no sortirà bé", "tinc molt mala sort", ...

Potser tens pensaments com aquests, limitadors i grans generadors d'obstacles, debilitant constantment la teva acció i capacitats.

El com ens parlem em sembla quelcom essencial per tenir una bona qualitat de vida o, si més no, viure una vida més tranquil·la i plena. Però, sobretot, una vida amb acció, moviment, i fluïdesa.

Tria: 

una vida que es mou i flueix, o

una vida estancada, on sempre tot és igual, i es repeteixen sempre les mateixes coses.

I potser et preguntaràs que té a veure, el com em parlo i quins pensaments tinc, amb la meva vida. Doncs tot. Absolutament tot.

L'energia segueix al pensament. I si els pensaments són negatius i limitadors, doncs allò que hi ha és negatiu i poc productiu.

Els pensaments són creadors de la realitat que vivim, en funció d'allò que ens diem, creem una cosa o una altra, encara que allò que pensem no sigui veritat. Si ens repetim 10 vegades seguides, o 20 o 30... i de vegades inclús durant anys, les mateixes coses, ens les acabem creient i, per tant, creem aquesta realitat. Som allò que pensem.

Si penso que no puc, creo una realitat en la meva vida, on no puc. Simple i real.

Si penso que puc, actuo. I creo una altra realitat.

Hi ha persones que no donen importància a les coses que es van dient durant el dia... de fet, hi ha poca gent que sigui conscient de la pròpia veu interior. Amb qui et comuniques més durant el dia? Amb tu! I sense parar.

Pensa-ho.

Com et parles?

Observa com és aquest diàleg intern tan i tan important, que forma part de com és la relació amb el món i la vida i que ho condiciona tot.

Tot el dia t'estàs dient coses d'allò que has de fer, de com et sents, del que t'agrada, del que veus, de com et queda el jersei, de si està bo el dinar, de si has de fer una trucada, del teu cansament, de si sents valentia, d'allò que vols... de milers de coses cada dia, i cada dia amb tu.

I com és aquesta relació amb tu? Et tractes bé?

Ara imagina’t un altaveu al teu costat que va repetint sense parar tot allò que dius:

"Tu no pots", "No tens la capacitat per fer-ho", "No ho aconseguiràs", "No cal ni que ho provis", "Ets inútil", "És culpa teva", "Tot et surt malament", "Has de... Has de.. Has de"

Apagaries l'altaveu??

O el deixaries en marxa, i continuaries escoltant com et fa sentir malament, i tot allò que t'impedeix fer?

Què faries?

Apaga’l. Si us plau, apaga’l.

Ajuda't a parlar-te bé.

A cuidar com et tractes.

Recorda que som aigua i que els pensaments són vibració. Si pensem en positiu vibrem en positiu.

Com aquelles molècules de Masaru Emoto a "Los Mensajes del agua".

Potser és el moment de canviar els missatges que ens enviem.

I començar a generar afirmacions que ens donin més força i poder a la nostra vida.

És una elecció, i tu tries.

Jo trio parlar-me bé.

Jo em parlo bé.

Jo em cuido.

Jo sóc important.