DESCONFINAR-SE

Desconfinar-se... és una paraula ben estranya.

No sé, si l'havia fet servir alguna vegada. I Confinament... tampoc.

Em sonen, totes dues, una mica brusques, i poc suaus. Potser, no és que sigui brusquedat, sinó fermesa per poder marcar un límit ben definit i controlat. I, està clar, que era molt necessari, conèixer aquesta paraula, i viure-la així.

Portem quasi 2 mesos amb els límits del confinament, i ara podem començar a sortir; algunes persones, inclús a treballar.

I, tornar a sortir, ara, també, em resulta ben estrany.

Caminar i passejar sola.

Caminar i passejar amb la meva filla.

Sentir que em moc pel carrer, sense anar a comprar.

Recupero part de la meva llibertat, i decideixo cap a on vaig. Sentint com el meu Jo Soc va sortint cap a fora també. El recolliment ha permès moltes coses en mi, i ara toca mirar més enllà.

Jo he començat el meu desconfinament, de matinada, com a buscadora de sortides de sol que soc.

I he anat directe a trobar com surt el sol.

I, si a l'inici del confinament vaig fer-me el propòsit de veure sortir el sol cada dia, des de casa, doncs ara, he adaptat aquest propòsit al desconfinament amb la sortida de 6 a 10h. Surto a trobar un lloc on poder veure com el sol s'enlaira.

Tu, com has començat el teu desconfinament? És fàcil o t'està costant?

La por, l'ansietat, i la incapacitat de sentir que no pots, és molt normal. Molt normal.

La fase de confinament ha creat en nosaltres tot una sèrie de coses, que desactivar-les de cop, per tornar a sortir, no es gens fàcil, tot i que, tinguem moltes ganes de sortir.

O, potser, sents, que no tens gens ganes de sortir i t'has acomodat a la nova situació de confinament.

Tot ens pot passar. Deixar sentir què hi ha en nosaltres, observar i expressar-ho, però, sobretot, respectar cada procés, i allò que es necessita a cada moment, ara, més que mai.

Tornar a la normalitat, sense pressions ni exigències internes, i escoltant allò que puc fer, i com ho puc fer.

I per davant de tot, normalitzar en tot moment. Normalitzar aquesta situació tan excepcional que s'està vivint. Anar-nos recordant: -"és normal"- davant d'allò que anem sentint.

És normal. I, intentar, tanmateix, gaudir del sortir cap en fora, de les retrobades, del desconfinament.

És normal, és el desconfinament.

Malgrat totes les dificultats, i tot allò que ens preocupa, per com anirà tot ara, jo tinc ganes de veure't.