Hi ha una metàfora molt coneguda en tradicions d'antiga saviesa, que m'encanta i sovint utilitzo en teràpia: la metàfora del carruatge.
Aquesta
metàfora compara a l'ésser humà amb un conjunt format per un
carruatge, un cavall que tira d’ell, el conductor que dirigeix el
cavall, i l’amo/propietari/responsable que va dins el carruatge,
darrera el conductor.
El
carruatge representa el cos físic.
L'estat
del carruatge ens dóna informació de com està dirigit i cuidat, i
si té el manteniment adequat.
El
cavall representa les emocions.
És
qui posseeix l'energia i la força necessària per tirar del carro.
És un gran motor de vida.
El
conductor representa la ment.
És
qui informa a la senyora o senyor de
tot
allò que passa a l'exterior. També és
qui rep
les seves indicacions i les ha d'escoltar i entendre. Ha de saber
guiar
el
cavall, i portar-lo en la direcció que ha demanat la senyor/a. I,
sobretot, encarregar-se del manteniment i cures del carruatge.
Això
vol dir que totes les emocions depenen dels pensaments, i no d'allò
que succeeix a l'exterior, com de vegades podem creure, ja que el
comportament i allò que faci el cavall depèn de la manera com sigui
rebut pel conductor.
La
senyora o senyor que va dins representa l'essència d'allò que som. Hi ha
qui li diu Jo Superior, Mestre interior, Ser, Ànima, Guia, el Jo...
Trobar
el funcionament ideal del propi carruatge és un gran repte i
oportunitat de canvi.
EL
QUE MIRA AL EXTERIOR SUEÑA
EL
QUE MIRA AL INTERIOR DESPIERTA
(Carl
Jung)
Abans
de seguir llegint, anem a fer un exercici, si vols. Agafa paper i
llapis.
M'agradaria
que pensessis, de manera ben honesta, qui creus que dirigeix el teu
carruatge?
El
cavall, les teves emocions, manen i dirigeixen la teva vida?
Reacciones
fàcilment a tot allò que vius i succeeix al teu voltant? Et deixes
portar per allò que sents? Sents que el cor és qui pren les
decisions a la teva vida?
Potser
sents que qui dirigeix el carruatge és el conductor, la teva ment.
El cap decideix en tot moment allò que fas.
O
ara t'adones que la senyora o senyor que va a dins el carruatge és
la que guia. La teva essència i part més profunda, el teu Ser, és
qui veritablement dirigeix la teva vida?
Sovint
observo en la teràpia, que el cavall o el conductor són els que
manen.
T'imagines
pujant a un taxi-carro i que el conductor et porti on ell vulgui? Com
et sentiries?
O
imagina't que puges i, de cop, el cavall comença a tirar del
carruatge, sense que el conductor faci res ni tu hagis dit a on vols
anar, i el cavall vagi cap on vulgui.
Seria
ben estranya, tant una cosa com l'altra, oi?
Cal
donar
a la senyora i senyor, la nostra essència, el poder que li
correspon. Sense deixar que el cavall o el conductor ens portin on
ells vulguin.
Cada
un de nosaltres tenim una conducció diferent, i tenim una estructura
concreta de funcionament. De vegades, aquest model de conducció pot
variar en funció d'allò que es viu. Però, si ho penses bé,
normalment el cavall tira, el conductor mana, o qui va a dins
dirigeix.
El
funcionament ideal quin seria?
Aquell
en el qual el senyor o senyora, el nostre Ser intern, savi, ple de
coneixement i amb consciència, transmetria al conductor les
directrius adequades pel seu viatge.
Llavors
la voluntat del senyor i conductor seria la mateixa. I aquesta bona
correlació entre els dos, faria que el cavall estigués molt ben
dirigit, i per tant, el carruatge estaria conduït d'una manera
harmoniosa i intel·ligent, anant pel camí que hauria triat l'amo
del vehicle. I això faria, que es potenciés i optimitzés de la
millor manera, la força del cavall. I amb aquesta
conducció fluïda i adequada, faria que el carruatge estigués en
bon estat i, per tant, hi hauria una bona salut i molta més
energia física.
Tot
estaria en equilibri.
Aquest
seria un model ideal. Sembla fàcil, però no ho és, almenys a mi no
m'ho sembla. Ja que, sovint, el conductor està desconnectat d'allò
que vol l'amo del carruatge, i dirigeix el cavall com pot i,
sobretot, com ha après, inclús, com li han ensenyat.
La
relació amb les nostres necessitats és molt important, per poder veure els canvis que pots fer en el teu carruatge.
Tu saps què necessites? I no et pregunto què vols, sinó què necessites?
Et proposo fer una llista de les teves necessitats.
Tu saps què necessites? I no et pregunto què vols, sinó què necessites?
Et proposo fer una llista de les teves necessitats.
Tota
aquesta manca de connexió i escolta fa que la conducció sigui molt
limitada. És molt important la saviesa i les directrius conscients
de la nostra part més profunda del Ser. I és evident que, amb el
dia a dia tan intens i caòtic en que vivim últimament, no és fàcil
tenir un bon funcionament del nostre carruatge.
Però,
seria un bon repte decidir com vols que sigui. I proposar-te fer el
canvi, per un bon funcionament del teu bonic i únic carruatge.
Perquè, saps què? Només en tens un!
Si
volem créixer i evolucionar, primer de tot hem de saber en quin punt
estem i on ens trobem.
Donar
a l'amo del carruatge, la nostra essència, el poder que li
correspon, seria un gran pas.
Tenir
un bon coeficient intel·lectual i un fort potencial emocional, com
ja has vist, no garanteix que una persona dirigeixi la seva vida amb
harmonia.
L'ESCOLTA,
L'AUTOCONEIXEMENT, EL CUIDAR-NOS I ESTAR EN CONTACTE AMB LES
NECESSITATS PODEN PARTICIPAR EN LA COCREACIÓ D'UN BONIC CARRUATGE EN
EQUILIBRI.
SOM-HI!!!!!!
Som-hi!!!
ResponElimina